Escriure la història de la falla passa ineludiblement per escriure també la història del "Grup de Teatre l'Esparralló", nascut al si de la mateixa fa 21 anys, concretament el 4 de març de 1977.

L'Esparralló naix amb l'únic propòsit de servir de recolzament a la falla ja que, en aquells temps, les presentacions acabaven amb fi de festa protagonitzat per algún artista de relleu del moment, alguna companyia de varittes, etc. Açó comportava que les despeses es dispararen i s'arribava normalment a dèficits. Per aquesta causa un grup de fallers prenen la decisió de fer-se càrrec de les presentacion amb la representació d'un sainet en valencià, i va ser elegit "Geperut i Coix".

D'Aquesta forma, sota la direcció de Manolo Vives, es reunixen Enriqueta Oliver, Pilar Romany, Ramón Bertó, Bernardo Sanz y Tomás Chiner, conformant el primer manoll d'artistes del que mes endavant arribaria a anomenar-se "Grup de Teatre l'Esparralló".

L'èxit aconseguit, tant artístic com econòmic, fa que s'estableisca la idea dins de la comissió i es repetisca l'any següent amb "Colombaire de profit". Sainet d'iguals característiques que l'anteior i amb el que es busca com a objectiu principal el que el públic passe una estona agradable.

L'any de 1978 és l'arrancada d'una manera definitiva, la consolidacio d'una idea, el somni fet realitat... el naixement de l'Esparralló, així com la incorporació de nous artistes als ja anomenats anteriorment com la de Paco Sentí, el nostre inoblidable director.

Però el fet més important és la incorporació de l'obra "DEIXAM LA DONA, PEPET" del mestre Arturo Casinos, l'obra que identifica per antonomàsia al nostre Grup, la més representada, la més lloada, la que serveix de tarjeta de presentació en aquells llocs on hem acudit o acudirem.

Durant aquestos 21 anys transcorreguts l'Esparralló ha sigut fidel a la seua cita, acompliment l'objectiu i la meta senyalada per la Comissió, preparant-se una obra rere altra, fins el número 19, obres que a continuació es detallen:

La relació entre la falla i el grup de teatre és tan forta que, pràcticament, quasi tots els seus integrants han sigut o són fallers d'aquesta comissió, ja que de les 18 dones i 19 homens (actors i actrius), 7 han sigut Presidents de la Falla Centro; 5 Falleres Majors, 5 Falleres Majors Infantils i la resta components de la comissió; però la dada més curiosa és que dels seus integrants una ha sigut Fallera Major del Port-Rotes i una altra Fallera Major de la Falla Diana.

A més a més també tenim connexió amb el mon de la politica ja que, dels seus components, 3 han sigut regidors, 3 ho són en l'actualitat i per tenir, tenim 1 regidor consort; o també que als inicis els actors es pintaven canes i ara es dissimulen. Com a última dada convé saber que 16 són solters.

I dins d'aquest món de xifres i dades, resulta significatiu que els assajos realitzats arriben a la xifra d'un miller (traduït en hores, sumaria entre 2700/2800); que els llocs on els hem realitzat han sigut: la rota de Toniquín, les cases de Pilar Romany, de Juani, de Tomás, la madriguera de Paco, el magatzem dels anglesos (actualment Mercadona), els instituts Chabàs i el F.P., l'antiga sala d'exposicions de la CAPA, Mobles Femenía, i els casals de la Falla.

Les obres s'han representat en els llocs més dispars i diversos de la geografia valenciana, des d'un escenari normal i corrent, fins un pati de col·legi, un restaurant (amb banquet nupcial inclòs), en un entarimat, en una plaça, en un càmping o enmig del carrer envoltant amb tot el trànsit d'un mes d'agost.

Quatre actrius diferents han interpretat el paper de "ama de cria" en ¿Coneixes a la teua dona?, i també quatre actrius han fet se servents en "Geperut i Coix". També en "¿Coneixes a la teua Dona?" en el paper de nuvi de la serventa que està fent la mili, s'ha complagut als tres exercits, ja que Juan Pons va eixir de soldat d'aviació, Bartolomé Bas de mariner i Fran Serra d'alferes de l'exercit de terra.

En el nostre transcórrer han coincidit en un escenari Tomàs Chiner i el seu fill Tomàs; Bernardo Sanz i la seua filla Gloria o María Bertó (en bolquers) sent son pare l'apuntador.

Però tal volta allò més cridaner han sigut els debuts apressats que, per diverses causes i amb menys d'una setmana d'assaig, s'han hagut de produir, a saber: Masu Sentí va substituir a Enriqueta Oliver; Pura Grimalt a Pilar Romany; Paco Sentí a Bernardo Sanz; Gloria Sanz a Juani Pérez; Fran Serra a Bartolomé Bas, pero el cas més cridaner fou el de Tomàs que va subtituir el seu fill, considerant que el dia anterior a la presentació fou hospitalizat.

En parlar d'exit ho fem perquè en la nostra modesta aportació al teatre en valencià ens sentim orgullosos d'haver actuat en nombroses poblacions de la nostra provincia, fins i tot en la de València. Vam repetir en moltes d'elles, sent impossible anomenar-les totes.

Els components del grup de teatre han obtingut importants guardons durant aquestos anys sent:

Així mateix, i per iniciativa particular de Paco Sentí, es va instituir "L'Esparralló de Plata", màxim guardó del Grup, el qual l'ostenten Pura Grimalt, Juani Pérez, Toniquín Fornés, Pepa Martí, Bernardo Sanz, Tomás Chiner, Quique Perles, Bartolomé Bas, Pepe Galán i Ramón Bertó, deixant-se d'atorgar des de la data en què nostre Paco ens va deixar.

Exepcionalment a María Sentí, sent Fallera Major de la nostra Comissió, se li va imposar "L'Esparralló d'Or" (única insignia atorgada) pel voler i admiració que sentim cap a son pare i nostre director.

A l'any 1995 la falla Centro exepcionalment ens va atorgar la "Medalla d'Or col·lectiva (únic guardó atorgat) per la tasca realitzada durant tots aquestos anys.

Els actors i actrius que han fet possible que el sommni es convertira en realitat son: