Les més dures.

Són les dones dels fallers. Volem dir que a les dones dels fallers les coneixem com a "Les Més Dures". L'explicació es molt simple, però tot té un principi i anem a ell. En iniciar-se la segona època de les falles, la comissió era de gent molt jove, la major part d'ells continuaven a l'any següent. En canvi, a les falleres en sa casa sols les deixaven que estigueren un any apuntades. Dos ja era massa.

Molts dels nostres fallers, però molts, s'han casat amb falleres. La crema no sols és encendre la falla sinó que també encenen els cors. És l'amor.

L'únic és que després, en els dies de falles, les dones es queden a soles i els homes ja se sap, de festa. Ací s'inicien les primeres persecucions, el control sobre els solters amb núvia i el control sobre els casats, que no deurien tenir núvia. Però les dones, amb tota la seva bona voluntat, no estaven organitzades i sempre tenien les de perdre.

Com la naturalesa és savia les va inspirar i, com a conseqüència, va aparéixer el primer moviment femení organitzat: "Les Heidis", prenen el nom de la ingènua xiqueta del conte, però amb més malícia. Allò ja pareixia una altra cosa. Ja es reunien, prenien decisions, dictaminaven plans d'atac, organització, organització, organització. No contra la falla, no. Al contrari, sempre amb la finalitat que el benefici de tota aquella estratègia fóra la falla.

Elles encara maduren més, tenen noves incorporacions d'efectius tots els anys, van fent-se més dures i més i més. Fins que pels anys 80 a la vista que mai no es rendien, ja comença a nomenar-se al grup de dones com el de les més dures.

Ja no són l'altra part de la falla, és millor aliar-se i firmar una treva. La col·laboració conduïx que, mentre els fallers es prenen una tassa de caldo de gallina, elles donen compte de les gambes a ca "El Pegolí", es reunixen a ca la Babaloni i fan l'elecció de la Fallera d'Honor, tenen la seva pròpia festa la nit vespre de Sant Josep. Per altra banda són un grup més de la falla i la seva ajuda és molt important. Ens fan dinars al Casal, saben ballar les danses, ens fan berenars pels xiquets i sopars els dies de bingo, saben guanyar premis de Casal i d'aparadors. fent bola i pegant palometa han tret de mes d'un compromís a la falla i més més.

Més dures no poden ser. El color taronja i la insígnia de la falla sempre els duen molt a prop del cor. Són dures i dures i dures... són falleres del Centro.