(Del Pas-doble
"Falla Centro". Lletra V. Balaguer)
Hi ha qui apreciarà una frase afortunada del poeta. No obstant això, no es així. EI poeta va haver d'encertar per qué va interpretar fidelment el perfil que li van donar i que no era més que una repetició de quant ja coneixia per la seua veterania en Les Falles. La Falla Centro, amb la naturalitat que la identifica, ha estat sempre un exponent de personalitat, tradició i valors fallers. El "slogan" que ens senyala ha vingut ha ser el resultat de tot allò que l'ha distinguit. És curiós, però l'Organigrama de la Falla Centro trenca tots eIs esquemes. En tota comissió que es pree hi ha un encarregat de loteries, un altre de la carrossa, un altre de Relacions Públiques, etc. En la Falla Centro sols existeix en el Llibret, encara que l'organització real no respon a aquella llista interminable. Aquest és un aspecte que ens fa diferents. M'expIique. Avuí, l'Organigrama de treball real és el següent:
... o siga, que s'han creat uns Regnes de Taifa en els quals cada Taifa es munta el seu propi "show" i trebaIla amb l'objectiu únic de FALLA. i acceptant de tant en tant algun sugeriment del President, ara bé, sempre disposat l'ànim i la voluntat per a la seua finalitat prioritària: LA FALLA CENTRO. Ara el que s'hauria de fer és traduir, explicar, definir cadascun dels segments existents i assenyalats. Ho sent molt, cadascú que carregue el seu mort. A mí m'han encarregat que escrivira sobre LA MAJORIA SILENCIOSA i m'ha ficat en un terreny que no toca. Així doncs, anem al gra: LA MAJORIA SILENCIOSA és una parida d'un Faller molt peculiar: N'ANTONI CUESTA I LUCAS, un català clavat a Faller. Pare de FaIlera Major, incrustat a Dénia i integrat en ella, -malgrat els seus nombrosos inconvenients-. Home de talent i múltiples facetes, de fina sensibilitat, que igual et sorprén amb una columna periodística de crítica social com amb un "smatch" a lo Roy Emerson. Ho fa molt be en tots els camps. Era l'any faller de 1990. Al CUESTA es va recolzar amb un altre veterà i Pare de Fallera Major, N'ANTONI BONILLA I ALBARSANZ, i "molt demòcrates" ells, es van repartir els carrecs. President: N'Antoni Bonilla i Albarsanz
Establiren unes bases. l'únic articulat dels quals era: "PAGAR I CALLAR" ...no eren necessaris més articles, per què?. Tot alló que no està escrit no existeix. Havia que manifestar-se d'alguna manera i la idea que ambdós van il·luminar fou la d'instituir un honor que reflexara l'autentic esperit d'aquella MAJORIA que, en silenci, es negava a tot el que significara algun esforç, fins i tot el de pensar. Van pecar pensant i van crear la distinció que desde d'aleshores va repetintse tots els anys. "EL ZANGANO DE PLATA" i que s'atorga solament a aquell faller que durant l'any justifique alló del "ZANGANO" en relació a la Falla. Es a dir, aquell que, per Ies raons que fora, viu despistat i sense col·laborar, però, sense renunciar als seus drets i estant present en tot allò que signifique Festa. La relació dels distinguits fins ara és Ia següent: 1990 - En Vicent Sastre i Salort Va arribar un moment en el qual, com a conseqüencia de l'excesiu treball que tenien els dos dirigents se'ls va fer impossible atendre les responsabilitats que els seus càrrecs exigien, per la qual cosa, fent ús d'aqueixa particuIar "democràcia" van nomenar a N'ANTONI TIMONER I VILLÓ com a President i continuant N'ANTONI BONILLA I ALBARSANZ com a Secretari. Era l'hivern del 92. A aquest President si se li havera d'imputar alguna cosa és que va fer cas omis a l'esperit inicial del "PAGA I CALLA". Era sant Josep del 94 i prèvia Assemblea General de tota la MAJORIA SILENCIOSA, tant cert com que estic escrivint-ho, va aconseguir l'aquiescencia de tots per a sol·licitar al President de la Falla un any sabàtic i fer les gestions necessàries amb què dotar a la Falla d'un PAS-DOBLE que poguera indentificar-nos en els moments d'entusiasme i, també en els de depressió.
Es va concedir aquesta autorització i en les Carrosses -juIiol 95- es va oferir la primera audició privada en els Salons del CIub Nàutic, interpretat per la Banda de Música d'Altea i comptant amb la presència dels autors de la música i la lletra, En JOSEP MARIA VALLS I SATORRE i En VICENT BALAGUER I BISQUERT, respectivament. Més tard, en l'acte de l'ANOMENAMENT, es va lliurar tota la documentació acumulada, així com els originals de Música i Lletra. A Sant Josep del 96, LA MAJORIA SILENCIOSA, complert eI seu objectiu i transcorregut el termini concedit, es va reintegrar a les "cavernes" i, una vegada més, DEMOCRÀTICAMENT, va elegir nou President amb eI propòsit de renovació i pretenent savia nova. Fou "nomenat" En JOAN BALLESTER I PREFASI, qui pel mateix sistema i prèvia comunicació a la persona seleccionada SIS MESOS ABANS, va designar a En RAFAEL PASTOR SOLER... i així fins ara. Era març del 97. Enteneu ara, perqué he començat escrivint sobre I'Organigrama? LA MAJORIA SILENCIOSA es un puntal molt fort sobre el qual es recolza la Falla, son com la Roca, dura, constant, cojunturaI i transcendent. Si cau be, be, sino també. El que sí es ben cert es que practicament amb devoció el que diu el nostre Pas-doble: Si deI Centro eres FaIler
|
Publicat en el llibre "50 Aniversari de
la Falla Centro", l'any 1998.