Falla Baix la Mar – UN TOMB PER BLM

0
65

Què passarà amb les falles?

Aquesta pregunta de segur que molta gent se la ha plantejada donada  la situació en què ens trobem ara.

Jo, com a fallera, m’he replantejat moltes vegades aquesta pregunta, i fins i tot he aplegat  a pensar com seria la meua vida sense les falles.

La falla per a mi és com la meua segona família, on m’han vist créixer i gaudir, però sobretot on he  viscut experiències meravelloses i inigualables. Gràcies a les falles he conegut a persones molt especials, algunes d’unes altres falles, gent nova que ha anat unint-se a aquesta família marinera i amics amb els que he compartit la meua infància dins de la falla.

Des que vaig nàixer, cada març em pentine i em vesteix de valenciana amb les meues millors gales. Mai haguera imaginat que arribara el meu volgut març i fóra tan diferent dels altres anys. Enguany ha sigut el primer març en setze anys que no m’he vestit de fallera.

Quan era menuda en els dies de plantà m’encantava passar-me les vesprades tirant coets amb mon pare, ja que tenim una veneta de pirotècnics. Al cap dels anys he anat canviant els coets per anar a visitar altres falles i gaudir dels seus monuments, la sàtira i la crítica.

Les falles no són soles els tres dies de març, al llarg de l’any anem fent dinars i algunes festes, també els dies que ens passem quasi tot el dia fent carrossa i estem fins a les tantes tots clavats dins de la nau; les paelles de la falla on per primera vegada et poses el “mono” i és una de les millors sensacions perquè et recorda que queda poquet per a falles; també el dia de la presentació, és un divendres que esperes durant molt de temps amb moltes ganes i amb emoció, ja que et vesteixes de fallera i desfiles pel carrer amb la xaranga al darrere.

No m’oblide del dia del faller, on ens passem tot el dia amb gent d’altres falles i participem en cucanyes i ens banyem amb aigua.

I per últim els tres dies de falles, el dia dels premis és el meu preferit perquè estàs tot el dia amb els nervis a flor de pell I estàs discutint amb els teus amics  quin premi es mereix cada monument.

El dia de Sant Josep és un dia un poc trist perquè és l’últim dia que et vesteixes de fallera. Desfilar els últims a l’ofrena és un honor, perquè això significa que has guanyat el primer premi i totes les persones que estan mirant aquest acte esperen amb molta emoció als guanyadors.

Quan arriba la nit i s’apropa la cremà de la falla, significa que es tanca un exercici faller per deixar pas a un nou any.

Estic molt orgullosa de formar part d’aquesta falla, d’estar rodejada de gent treballadora que fa possible que les falles tinguen eixa màgia tan especial i sobretot estic molt orgullosa de formar part d’una falla igualitària.

Desitge amb totes les meues forces poder tornar a viure tot això, encara que en la situació en què estem les coses estan molt difícils i les falles són un tema molt complicat de solucionar, ja que en aquestes festes es junta molta gent i és una tasca un poc complicada d’organitzar.

Espere que entre tots puguem trobar una solució i poder tornar a sentir els nervis a flor de pell, l’olor de pólvora i gaudir de la nostra festa com sempre ho hem fet.

Astrid Pons Ramos